Comparativa de l'organització Ubuntu i Debian

Ubuntu i Debian són dos projectes que tenen un mètode de funcionament bastant similar de cara a la comunitat, però molt diferent per la banda empresarial i filosòfica. Ubuntu està íntimament lligat a Canonical que és l'empresa que l'sponsoritza i n'és la principal font de recursos, tan humans com materials i econòmics, mentre que Debian es basa amb contribucions totalment voluntàries i donacions i no està lligat a cap empresa. El lideratge del projecte Debian rau en el Líder el qual és escollit democràticament un vegada a l'any pels desenvolupadors de Debian (Debian Developer),  en canvi, Ubuntu compta amb amb lideratge de Canonical i Mark Shuttleworth (fundador de Canonical) el qual s'auto-anomena Dictador Benevolent Auto-designat de per Vida (SABDFL). Ubuntu es basa amb la meritocràcia per accedir a llocs de responsabilitat abans que amb la democràcia i prefereixen el consens abans d'haver d'arribar a les votacions. A Debian, òbviament, el principi de consens també hi és, però sempre preval la democràcia, tot i haver de demostrar la competència abans d'accedir a càrrecs de responsabilitat. Les responsabilitats en Debian i Ubuntu recauen en els mateixos membres que encarregats de cada tasca, compten amb equips de treball i les decisions sempre s'intenten prendre de forma consensuada en ambdós projectes. A banda, hi ha diferents òrgans superiors que s'encarreguen de decidir en cas de discrepàncies. L'elecció dels membres dels òrgans de decisió és lleugerament diferent en Ubuntu i Debian ja que amb Debian tots els membres tenen dret a vot mentre que Ubuntu únicament un grup rellevant de membres hi té dret.

Tota la organització i filosofia del  projecte Debian es basa amb que anomenen documents fundadors que són el Contracte Social de Debian (principis), les Directrius de Programari Lliure de Debian (DFSG) i la Constitució de Debian. La comunitat de membres d'Ubuntu és regeix el Codi de Conducta (Conduct of Code) que fa referència a actituds necessàries per ser membre d'Ubuntu. Els lílders de cada equip d'Ubuntu es regeixen pel Codi de Conducte del Lideratge (Leadership Code of Conduct)  i tenen com a missió principal cercar el consens amb el seu equip i amb la comunitat implicada. Cal destacar que la definició de programari lliure d'OSI es va basar amb les Directrius de programari lliure de Debian.

La Constitució de Debian defineix l'estructura organitzativa i com és la presa de decisions. Hi ha 6 òrgans amb capacitat de prendre decisions (cadascun en el seu àmbit), els Desenvolupadors (mitjançant Resolucions Generals), el Líder del Projecte, el Comitè Tècnic, desenvolupadors individuals d'una determinada tasca, els Delegats designats pel Líder i el secretari del projecte. El Líder del projecte és el representant oficial del projecte i té dues funcions principals, la pròpia de representació del projecte i l'altra de coordinació i comunicació interna del projecte. El Líder defineix el seu punt de vista del projecte però no l'imposa. Principalment, intenta donar suport als delegats i desenvolupadors. Entre les principals tasques destaca la designació dels delegats o delegar decisions al Comitè Tècnic, dotar d'autoritat a altres desenvolupadors, prendre decisions de caràcter urgent o sobre allò que no hi hagi cap responsable, i sobre la tresoreria del projecte.  Els Desenvolupadors són els que ostenten el màxim poder dins del projecte Debian i poden, mitjançant resolucions generals, revocar decisions del qualsevol altre òrgan sempre que tinguin un mínim de suport. Ni el Líder, ni cap altra òrgan tenen un poder absolut durant el seu mandat. El comitè tècnic és qui pren la última decisió en cas de disputes. El Secretari té com a tasca principal gestionar les votacions, substituir a altres en cas d'absència i interpretar la mateixa constitució, seria com un “jutge”. En molts aspectes es pot fer un paral·lelisme entre l'anarquisme i el model organitzatiu de Debian.  De forma similar, Ubuntu compta amb dos òrgans de govern principals que són el Consell de la Comunitat Ubuntu (Ubuntu Community Council), que gestiona les estructures socials i els processos de la comunitat Ubuntu, i la Mesa Tècnica d'Ubuntu (Ubuntu Technical Board), que és la responsable de la direcció tècnica del projecte. En Mark Shuttleworth és el responsable de proposar candidats per ser membres dels dos òrgans esmentats i un nombre rellevant de membres (no tots !!) són els que els acaben escollint o vetant. Ubuntu s'organitza en diferents equips de treball alguns d'ells de caràcter bàsic (o clau) i amb els equips locals de comunitat (LoCo Teams).  

Es pot contribuir a qualsevol dels dos projectes sense ser un membre oficial. Per esdevenir membre oficial de Debian o Ubuntu cal haver contribuït a la millora del projecte durant un cert temps abans de poder fer la sol·licitud formal d'incorporació. Tan en Debian com en Ubuntu necessites que algun membre oficial et faci de mentor o avalador durant les primeres contribucions. En Debian, quan s'esdevé Debian Developer s'obté el dret de votar, a tenir accés a la majoria de sistemes del projecte, permisos d'accés als repositoris de paquets i accés a la llistat de distribució privada del projecte. En Ubuntu, si s'és programador, s'obté accés al respositori oficial de forma anàloga a Debian. Cal notar que el terme Developer a Debian no implica, necessàriament, que siguin programadors també poden ser persones no tècniques que col·laboren amb altres tipus de tasques. De la mateixa manera, els membres d'Ubuntu no tenen perquè ser tots tècnics.

Debian encoratja usar la GPL, com explica en el Contracte Social, proporcionarà paquets 100% de programari lliure. Debian inclou en els seus repositoris “contrib” i “non-free”, que no són considerats part de Debian, per aquells usuaris que necessitin instal·lar programari llicenciat no lliure. Les llicències que ofereix Ubuntu són principalment de programari lliure però també posen a disposició de la comunitat alguns paquets dels quals només es disposa de binaris i quan els usuaris s'instal·len aquests paquets se'ls adverteix de forma específica.

Veiem com les diferències principals entre Ubuntu i Debian rauen la filosofia i organització del projecte. Debian compta amb una organització democràtica on tots els membres són voluntaris amb dret a vot, no depèn de cap empresa i el Líder és escollit per tots. Ubuntu es basa amb la meritocràcia, en primera instància, i el lideratge rau en el seu Dictador Benevolent de per vida i en Canonical, que tenen certes atribucions especials.

Login automàtic amb MATE (LMDE, debian)

Si no aconseguiu trobar el menú on MATE permet configurar un login automàtic d'usuari, sempre teniu aquesta alternativa. 

Editeu el fitxer /etc/gdm3/daemon.conf i afegiu el següent: 

# GDM configuration storage 

[daemon]  

AutomaticLoginEnable=true 

AutomaticLogin=usuari_per_defecte

[security] 

[xdmcp] 

[greeter] 

[chooser] 

[debug]

gtk-recordmydesktop error en gravar

En algunes instal·lacions de RecordMyDesktop, un paràmetre mal posat fa que es pengi el programa. El problema rau en la configuració del so. Una opció és deshabilitar la gravació de so. I una altra és habilitar-ho correctament de la següent manera:

1. Clic al botó 'Avançat'
2. Seleccionar pestanya 'So'
3. En 'Dispositiu', re-escriure 'DEFAULT' per 'default' (en minúscules)
4. Ara ja us funcionarà

Instal·lar fonts extres a LibreOffice

A vegades necessitem treballar amb fonts que no venen de sèrie amb el nostre sistema linux. Podem afegir les fonts extres de M*crosoft i que no són lliures. En el cas que ens faci falta és tan senzill com instal·lar el paquet 'ttf-mscorefonts-installer'

Debian: 

$ su

$apt-get install ttf-mscorefonts-installer 

Ubuntu: 

$ sudo apt-get install ttf-mscorefonts-installer 

Android virtualbox (tecles navegació)

• Esc key = Enrere una pantalla
• Window  key =anar a Home
• Right Ctrl = Treure punter ratolí
• Right Click Mouse: Inserir punter ratolí
• Home = Home Button
• Alt-F1 = Enter terminal
• Alt-F7  = exit  Terminal
• Menu key: Android Bottom menu
• Alt-F4: Power off

Android en Virtualbox (problemes de xarxa i punter ratolí)

M'he estat barallant amb virtualbox 4.1 per fer funcionar la xarxa dins la màquina virtual. Us explico les consideracions que cal que tingueu:

1- en primer lloc descarregueu-vos la ISO android 2.3 eeepc d'aquí:

http://android-x86.googlecode.com/files/android-x86-2.3-RC1-eeepc.iso

2- creeu la màquina virtual amb les següents característiques:

 - Tipus Sistema Operatiu: Linux 2.6

 - Memòria: 256 MB o més

 - So: Sound Blaster 16

 - Network: NAT o adaptador pont, l'adaptador ha de ser PC-net-FAST III

Fonts: http://www.android-x86.org/documents/virtualboxhowto
 
També vaig tenir problemes amb el punter del ratolí que van consistir en el fet que no podia sortir de la màquina virtual, el punter estava sempre dins. Perquè no passi cal que aneu a 'Màquia > desactiva la integració del punter'

Instal·lació VirualBox Guest Additions a Fedora 15

Per poder instal·lar les Guest Additions cal, prèviament, instal·lar els següents paquets:

yum -y update kernel

yum -y install kernel-devel kernel-headers dkms gcc gcc-c++

i reinciar

ara ja podem instal·lar amb normalitat les Guest Additions.

Problemes USB amb VMware Workstation i VirutalBox en host Linux

Em vaig trobar amb la impossibilitat de poder interactuar amb els dispositius USB des de VMware Workstation i de VirtualBox en una màquina host Linux. En aquest post us comento la solució que m'ha funcionat gràcies als companys de la llista de debian en català.

El símptoma és que ni VMware Worstation 8.0.1 ni VirtualBox 4.1.0 (versió lliure) et permet escollir cap dispositiu USB per connectar-lo a la Màquina Virtual (linux o windows). És a dir, si vas a VirtualBox al menú de la VM a "Dispositius >> Dispositius USB" aquest apareix en blanc. I si vas a VMware WorkStation passa exactament el mateix anant a  "VM >> Removable Devices" que no apareix el USB que tens connectat. 

Per solucionar-ho m'han calgut realitzar 3 operacions:
1- Afegir el meu usuari linux dins del grup 'vboxusers'
2- Instal·lar la versió no lliure de VirtualBox 4.1.8
3- Instal·lar l'extensió de VirtualBox Oracle_VM_VirtualBox_Extension_Pack-4.1.8-75467.vbox-extpack

L'entorn on s'ha trobat el problema i aplicat la solució és:
- Sistema Operatiu: Linux Mint Debian Editon (basat en debian testing)
- Nucli: 3.0.0

Passem al detall de la solució.

1- Afegir usuari dins 'vboxusers' escrivim al terminal cat /etc/group | grep vboxusers per veure si el nostre usuari hi apareix. Si no hi apareix cal que l'afegim.

2- La instal·lació de la versió no lliure de VirtualBox és recomanable instal·lar-ho dels repositoris de la distribució. A la pàgina de virtualbox hi ha els repositoris que ens cal afegir VirtualBox 4.1.8. 

-Afegim el repositori:
deb http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian squeeze contrib non-free 

-En el terminal executem
wget -q http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian/oracle_vbox.asc -O- | sudo apt-key add -
- Ara ja podem instal·lar (actualitzar) el VirtualBox

sudo apt-get update

sudo apt-get install virtualbox-4.1

- Només manca instal·lar dkms

sudo apt-get install dkms  

3- Instal·lem l'extensió de VirtualBox des de http://download.virtualbox.org/virtualbox/4.1.8/Oracle_VM_VirtualBox_Extension_Pack-4.1.8-75467.vbox-extpack   

Fonts per la solució:

1- Llista catalana de debian de lists.debian.org, el fil:
http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2012/02/msg00066.html

2- www.virtualbox.org
  -https://www.virtualbox.org/manual/ch12.html#usb_linux

Comandes útils:

- llistar usb's connectats: lsusb

- monitoritzar activitat dels usb: udevadm monitor