Comparativa de l'organització Ubuntu i Debian

Ubuntu i Debian són dos projectes que tenen un mètode de funcionament bastant similar de cara a la comunitat, però molt diferent per la banda empresarial i filosòfica. Ubuntu està íntimament lligat a Canonical que és l'empresa que l'sponsoritza i n'és la principal font de recursos, tan humans com materials i econòmics, mentre que Debian es basa amb contribucions totalment voluntàries i donacions i no està lligat a cap empresa. El lideratge del projecte Debian rau en el Líder el qual és escollit democràticament un vegada a l'any pels desenvolupadors de Debian (Debian Developer),  en canvi, Ubuntu compta amb amb lideratge de Canonical i Mark Shuttleworth (fundador de Canonical) el qual s'auto-anomena Dictador Benevolent Auto-designat de per Vida (SABDFL). Ubuntu es basa amb la meritocràcia per accedir a llocs de responsabilitat abans que amb la democràcia i prefereixen el consens abans d'haver d'arribar a les votacions. A Debian, òbviament, el principi de consens també hi és, però sempre preval la democràcia, tot i haver de demostrar la competència abans d'accedir a càrrecs de responsabilitat. Les responsabilitats en Debian i Ubuntu recauen en els mateixos membres que encarregats de cada tasca, compten amb equips de treball i les decisions sempre s'intenten prendre de forma consensuada en ambdós projectes. A banda, hi ha diferents òrgans superiors que s'encarreguen de decidir en cas de discrepàncies. L'elecció dels membres dels òrgans de decisió és lleugerament diferent en Ubuntu i Debian ja que amb Debian tots els membres tenen dret a vot mentre que Ubuntu únicament un grup rellevant de membres hi té dret.

Tota la organització i filosofia del  projecte Debian es basa amb que anomenen documents fundadors que són el Contracte Social de Debian (principis), les Directrius de Programari Lliure de Debian (DFSG) i la Constitució de Debian. La comunitat de membres d'Ubuntu és regeix el Codi de Conducta (Conduct of Code) que fa referència a actituds necessàries per ser membre d'Ubuntu. Els lílders de cada equip d'Ubuntu es regeixen pel Codi de Conducte del Lideratge (Leadership Code of Conduct)  i tenen com a missió principal cercar el consens amb el seu equip i amb la comunitat implicada. Cal destacar que la definició de programari lliure d'OSI es va basar amb les Directrius de programari lliure de Debian.

La Constitució de Debian defineix l'estructura organitzativa i com és la presa de decisions. Hi ha 6 òrgans amb capacitat de prendre decisions (cadascun en el seu àmbit), els Desenvolupadors (mitjançant Resolucions Generals), el Líder del Projecte, el Comitè Tècnic, desenvolupadors individuals d'una determinada tasca, els Delegats designats pel Líder i el secretari del projecte. El Líder del projecte és el representant oficial del projecte i té dues funcions principals, la pròpia de representació del projecte i l'altra de coordinació i comunicació interna del projecte. El Líder defineix el seu punt de vista del projecte però no l'imposa. Principalment, intenta donar suport als delegats i desenvolupadors. Entre les principals tasques destaca la designació dels delegats o delegar decisions al Comitè Tècnic, dotar d'autoritat a altres desenvolupadors, prendre decisions de caràcter urgent o sobre allò que no hi hagi cap responsable, i sobre la tresoreria del projecte.  Els Desenvolupadors són els que ostenten el màxim poder dins del projecte Debian i poden, mitjançant resolucions generals, revocar decisions del qualsevol altre òrgan sempre que tinguin un mínim de suport. Ni el Líder, ni cap altra òrgan tenen un poder absolut durant el seu mandat. El comitè tècnic és qui pren la última decisió en cas de disputes. El Secretari té com a tasca principal gestionar les votacions, substituir a altres en cas d'absència i interpretar la mateixa constitució, seria com un “jutge”. En molts aspectes es pot fer un paral·lelisme entre l'anarquisme i el model organitzatiu de Debian.  De forma similar, Ubuntu compta amb dos òrgans de govern principals que són el Consell de la Comunitat Ubuntu (Ubuntu Community Council), que gestiona les estructures socials i els processos de la comunitat Ubuntu, i la Mesa Tècnica d'Ubuntu (Ubuntu Technical Board), que és la responsable de la direcció tècnica del projecte. En Mark Shuttleworth és el responsable de proposar candidats per ser membres dels dos òrgans esmentats i un nombre rellevant de membres (no tots !!) són els que els acaben escollint o vetant. Ubuntu s'organitza en diferents equips de treball alguns d'ells de caràcter bàsic (o clau) i amb els equips locals de comunitat (LoCo Teams).  

Es pot contribuir a qualsevol dels dos projectes sense ser un membre oficial. Per esdevenir membre oficial de Debian o Ubuntu cal haver contribuït a la millora del projecte durant un cert temps abans de poder fer la sol·licitud formal d'incorporació. Tan en Debian com en Ubuntu necessites que algun membre oficial et faci de mentor o avalador durant les primeres contribucions. En Debian, quan s'esdevé Debian Developer s'obté el dret de votar, a tenir accés a la majoria de sistemes del projecte, permisos d'accés als repositoris de paquets i accés a la llistat de distribució privada del projecte. En Ubuntu, si s'és programador, s'obté accés al respositori oficial de forma anàloga a Debian. Cal notar que el terme Developer a Debian no implica, necessàriament, que siguin programadors també poden ser persones no tècniques que col·laboren amb altres tipus de tasques. De la mateixa manera, els membres d'Ubuntu no tenen perquè ser tots tècnics.

Debian encoratja usar la GPL, com explica en el Contracte Social, proporcionarà paquets 100% de programari lliure. Debian inclou en els seus repositoris “contrib” i “non-free”, que no són considerats part de Debian, per aquells usuaris que necessitin instal·lar programari llicenciat no lliure. Les llicències que ofereix Ubuntu són principalment de programari lliure però també posen a disposició de la comunitat alguns paquets dels quals només es disposa de binaris i quan els usuaris s'instal·len aquests paquets se'ls adverteix de forma específica.

Veiem com les diferències principals entre Ubuntu i Debian rauen la filosofia i organització del projecte. Debian compta amb una organització democràtica on tots els membres són voluntaris amb dret a vot, no depèn de cap empresa i el Líder és escollit per tots. Ubuntu es basa amb la meritocràcia, en primera instància, i el lideratge rau en el seu Dictador Benevolent de per vida i en Canonical, que tenen certes atribucions especials.